NOUS INQUILINS A LES BIBLIOTEQUES!

Tenim nous inquilins que pretenen acoplar-se a les nostres biblioteques, i dic acoplar-se perquè tard o prompte han d'intentar fer-se un lloc a les biblioteques públiques o millor dit els haurem de fer un lloc. Aquestos inquilins són els nous llibres en format digital i els seus dispositius de lectura. Arriben els e-books!



Image: 'Sea Change'
http://www.flickr.com/photos/46286575@N00/4857693316


Des de sempre les biblioteques han estat en constant moviment, canviant el seu sentit de ser; de lloc d'estudi i treball fins a un lloc amb un gran paper social i d'integració; i canviant el seu contingut des de les tabletes de fang, passant pels papiros, rotllos, còdexs... arribant als llibres i revistes, més tard incorporant Internet i donant acces a continguts digitals com les revistes digitals, enciclopèdies... i tot açò ha  anat marcat pel constant canvi en la societat de la informació i tot el que la rodeja.
Per tant, si seguim aquest fil conductor que ens guia pels diferents canvis a les biblioteques al temps que canvia l'accés a la informació en la societat, és d'esperar que el proper pas siga la incorporació dels e-books a les prestatgeries de les biblioteques públiques.

Per molt fàcil que açò parega, adaptar-se a aquest nou dispositiu no és tan senzill, hi han una serie d'inconvenients que l'acompanyen, principalment el seu preu i la sombra de la pirateria que el segueix.

Pense que tal com les revistes digitals s'acoplaren al mercat i es buscaren solucions rentables tant per les biblioteques com pels distribuidors, s'hauria de fer el mateix pels e-books i buscar una manera d'apropar aquestos dispositius i les seves ventatges als usuaris, per això pense que la Generalitat hauria de fer l'esforç i contribuir fent arribar dispositius a les biblioteques i des de  la Xarxa de Lectura Pública Valenciana mirar la forma més eficaç de poder dispondre allí de llibre digitals per descarregar sense entrar en la pirateria, a l'igual que es va fer amb les revistes digitals.ç

De tota manera el que importa és LLEGIR, siga com siga, en paper, en format digital o com es vulga, però poder donar accés a la cultura del llibre a tothom des de les biblioteques públiques.

Em deixeu que vos conte un conte?

Si! vos contaré el conte de ..... La Caputxeta Vermella!  
ui, no es queixeu!, ja sé que el conegueu! però aquest que jo vos contaré no és el tipic conte de  la caputxeta, no! és la versió que James Finn Garner ens fa d'aquest conte infantil, i d'altres més, en el seu llibre "Contes per a nens i nenes políticament correctes" traduït al català per Quim Monzó i Maria Roura.
S'han acabat els contes sexistes, masclistes i estereotipats! Garner ens oferix els clàssics modernitzats, sense cap idea o comentari sexista, racista, masclista, o mínimament discriminatori i adaptats de tal manera que fins i tot les feministes més radicals ho trobarien be, sense atacs al génere femení ni utilització masclista del llenguatge!

Il·lustració d'Ignasi Blanch©

Com que no vull oblidar-me de res ací el deixe al complet, vos recomane perdre dos minuts del vostre temps llegint-lo, és genial!

"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.
De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella -, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:
- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.
Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!
- És que ha vist molt i han perdonat molt, filleta.
- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.
- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
- Ávia, quines dents tan grossens que tens!
- Estic molt content de ser <<qui>> sóc i <<com>> sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafarla Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin<<company tècnic en carburant forestal>>). Va entrar corrents ala caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral,però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
- Escolta,noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
- Entres aquí com un individud'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la CaputxaVermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l''àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."
James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"

Espere que l'heu gaudit tant com jo!!!

Activitat 7. La Fundació Bromera

La Fundació Bromera té en la seva pàgina web un enllaç de recursos molt interessants, he de triar-ne un i explicar en 5 linees com em pot ser útil en la meva Biblioteca.
El recurs que jo trie són les Unitats Didàctiques per Commemorar el Dia Internacional del Llibre perquè nosaltres hem utilitzat i utilitzem en la Biblioteca de Gata de Gorgos aquest recurs per commemorar el Dia del Llibre Infantil.
El 2 d'abril contem als més menuts el conte que eixe any ens sugerix la Fundació Bromera i tot seguit fem una activitat al voltant del conte. Vole des de ben menuts inculcar-los el respecte per les històries i el saber escoltar i per realitzar això l'ajuda que la Fundació Bromera oferix amb les guies didàctiques les aprofitem.

Activitat 6. La casa del gel

L'escriptor Joan Pons es va emportar el Premi Ciutat d'Alzira 2009 amb el llibre "La casa del gel" i ha sigut editat per l'editorial Bromera aquest any 2010. El podem trobar en totes les llibreries i en les biblioteques també.
La Xarxa de Lectura Pública Valenciana ens dona accés al catàleg col·lectiu de les biblioteques de la Comunitat Valenciana, des d'allí podem realitzar la búsqueda que desitgem i ens dirà én quina biblioteca està el que busquem o podem també realitzar una búsqueda del que necessitem en una biblioteca concreta.
Realitzant la búsqueda en el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana podem veure que a més d'estar en moltes biblioteques també ho està en la nostra, en la Biblioteca de Gata de Gorgos.
Ací vos deixe el video que l'editorial Bromera ha realitzat per la promoció del llibre.

Activitat 5. Enric Lluch

Per poder localitzar un autor pe poder dur-lo a la Biblioteca consulte el Diccionari d'autors i autores de Clijcat, el localitze i allí disponc de suficient informació com per poder possar-me en contacte amb ell o respondre a les següents pregintes al voltant d'Enric Lluch:
Lloc de naixement: ALGEMESÍ
Titol, any de publicació i editorial d'un dels seus llibres: "Les lletres fan fugina" Editorial Bromera any 1995

imatge: http://www.bromera.com/

Activitat 4. Rondalles Valencianes

Des de l'Agencia ISBN del Ministeri de Cultura i utilitzant les Bases de Dades que allí hi tenen podem conèixer que el titol del llibre de gran format publicat en 2008 il·lustrat per Enric Solbes i escrit per Josep Franco és "Rondalles Valencianes"
En la web Clijcat, en l'apartat de Diccionari d'autors i autores trobem la següent informació de l'il·lustrador Enric Solbes:

Imatge: http://www.bromera.com/ 

 Biografia:
Vaig nàixer a Alcoi el 1960 i he estudiat Belles Arts a València. Visc i treballe a Alzira. He fet pintures, il·lustracions, cartells, calendaris, cobertes, imatge corporativa i he dissenyat, sobretot, llibres. Una part del meu quefer és comunicar gràficament els llibres de Bromera i els espectacles d’Albena Teatre, entre altres.
He publicat El libro en el punto de mira del diseñador (Germania, 2002) i el recull de poesia visual Jocs tipogràfics (Bromera, 2003).
He exposat a les galeries Punto, del Palau, Xerea, Leonarte, Ynguanzo (Madrid i Nova York) i, en mostres col·lectives, a Londres, Bradford, Praga, Bratislava, Budapest, Göteborg, Andered, Mèxic DF i Guadalajara (Mèxic).

Bibliografia:

El Bruixot Tararot,
Diputació de València (1985)

Criatures minúscules,
Generalitat Valenciana (1986)

Les Metamorfosis, Proa (1991)

La ciutat submergida,
Generalitat Valenciana (1991)

Un museu d’arqueologia,
Generalitat Valenciana (1995)

El pirata naufragat,
Associació d’Editors (1998)

La fugida del mar,
Bromera, Algar, Erein,
Xerais i Cercle de Lectors (2005)

Manual d’instruccions
d’ús per a animals,
Institut Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Meliana (2005)

El primer dia d’escola,
Fundació Bromera
per al Foment de la Lectura (2006)

Rondalles Valencianes,
Bromera (2008)

Ha publicado la colección de poesía visual Jocs tipogràfics (Bromera poesia, 2003)

El libro en el punto de mira del diseñador. Introducción al diseño gráfico del libro (Germania, 2002).

Activitat 3. Imatges d'Ana Juan

Per poder veure imatges de la il·lustradora Ana Juan en la web de sol-e hem de seguir la següent ruta:
Buscador-Búsqueda per il·lustrador "Ana Juan" i si obrim cadascun dels llibres del resultat de la búsqueda  podem, per mig de l'opció "el libro por dentro", veure algunes de les imatges que conté el llibre.

Per poder conèixer la biografía i bibliografia d'Ana Juan hem de fer el següent des de la pàgina d'inici de
sol-e:
Directori-Galeria d'escriptors i il·lustradors-buscar en la J i obrir Ana Juan i allí podem veure informació de la seva vida i la seva obra i a més ens dóna opció de veure imatges d'ella.
En aquesta fitxa que ens mostra de l'il·lustradora tenim opció de poder visitar la seva web http://www.anajuan.net/ on trobarem molta més informació.

Ací vos deixe una mostra de les il·lustracions per que es pogau deleitar.

 

Activitat 2. Premis del Ministeri de Cultura

Segons podem veure en l'apartat de premis del Ministeri de Cultura, la guanyadora del Premi Nacional d'il·lustració 2010 ha sigut ANA JUAN per el conjunt de la seva obra.

Aquesta noticia la vaig llegir en el seu dia en la entrevista que li feren des del diari "El Pais" aprofitant que ella és col·laboradora habitual.





imatge: http://www.libroseducativos.com/

 Un dels llibres que conec d'esta il·lustradora és el titulat "Elenita" ja que a la nostra biblioteca el tenim a la secció infantil.











Per altra banda el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de l'any 2008 fou per a AGUSTIN FERNÁNDEZ PAZ que ha escrit molts llibres, sobretot per al públic juvenil. En aquest cas li atorgaren el premi per el llibre "O único que queda é o amor".

Jo conec altres llibres de l'escriptor com són "Aire negre" o "Cartes d'hivern"



Activitat 1. Els fabricants de muntanyes

imatge: http://www.bromera.com/

Segons ens indica la nota de premsa de l'Organització Espanyola del Llibre Infantil i Juvenil el Premi Lazarillo album ilustrat del 2009 va ser atorgat al llibre Els fabricants de muntanyes del qui són autors Jorge del Corral de les ilustracions i Alberto Pérez Villacampa del text.

Per poder saber més sobre la vida i obra d'aquest ilustrador podem consultar el seu blog
http://www.jdelco.blogspot.com/

Segons ens indica el propi autor aquest conte el podem trobar editat en valencià per Bromera, en català per Animallibres i en castellà per Algar

Des d'ací podreu llegir-ne un fragment del conte i admirar les il·lustracions de l'autor.

Deures....



Image: 'fifteen / 365'
http://www.flickr.com/photos/33974935@N08/4272606200

 Aquesta paraula em recorda a l'època de l'escola o l'institut on, en quan eixíem de classe, dinàvem o berenàvem, i tot seguit a fer deures per poder anar a jugar o amb els amics....
En aquest cas no ha sigut així, no he eixit de classe i de seguida m'he posat a fer els deures del curs, així que per tant vaig a ser una xica aplicada i a dinamitzar un poc aquest blog amb les entrades de les solucions a les activitats proposades.
Anem allà doncs, i a fer deures!

Hi havia una vegada....

un curs de foment a la lectura de la Fundació Bromera que em feu endinsar-me en el món del web 2.0, a conèixer noves tècniques i nous recursos... a partir d'aquest dia em convertisc en Siles i des d'aquestos Contes de Fades vos donaré a conèixer les meves experiències.

Benvinguts al món de la imaginació!

Imatge:'fairybook2'
http://www.flickr.com/photos/26573215@N00/1177077344 ©